Blog

Ara tenim el millor moment per ser accessibles, per baixar ritmes, per cuidar-nos i poder cuidar.
La vida ens ha regalat aquesta oportunitat per fer-nos conscients de quin vida “estàvem tenint” i quina vida volem.
Ningun dels dos membres d’aquesta diada (mare-infant) necessita consells per tal de poder desenvolupar un bon vincle i/o com s’ha de produir aquesta relació. Si es garanteix un medi ambient amb condicions lliures d’estrès, un ambient on la mare se senti segura i augmenti la seva confiança, podrà expressar el que Winnicott (1968) va descriure com “el saber fer”.

Que aquests dies siguin d’això, de petons, d’abraçades, d’ajust corporal, d’entesa amb mirades, amb humor i amb somriures… .

Recordeu que l’infant us necessita per construir-se.
“Sense tu no sóc ningú” ✨🧡
#psicomotricitat #psicomotricitatenfamília #vincles #momentsteusimeus
El naixement d’un fill és un dels actes més significatius i de major impacte en la vida de les dones, demandant una adaptació a nivell personal i familiar.
Amb l’arribada del nou fill, ens podem omplir de dubtes, qüestionar-nos i sobretot pot aparèixer la culpa. Venim d’una societat on el rol de dona/mare estava lligat al sacrifici, i no poder estar al nivell de què esperaven els altres, estava lligat al judici i al càstig social. La culpa és un sentiment complex i sense límits. A més del sentiment de culpa, la mare integra tres figures dintre la seva reorganització psíquica, el bebè, ella mateixa com a mare i la relació amb la seva mare que la fa reviure com va ser la seva criança (Stern, 1997).
La vulnerabilitat individual augmenta amb la pròpia història afectiva, els traumes previs, antecedents de trastorns psicopatològic…A més, de les complicacions que han pogut sorgir durant l’embaràs, el part, els problemes del bebè o les dificultats durant la lactància materna… A més, de les dificultats per falta de xarxa familiar o social.
Hi ha termes com la Baby Blues, Maternitie Blues que serien entesos com la tristesa després del part. Fins al 1960 no es va identificar un tipus de depressió atípica que es manifestava entre la primera i la segona setmana després del part (Romero-Gutiérrez et alt., 2010).
La majoria de les mares que experimenten depressió després del part no reben ajuda, el 50% no reben ajuda ni de la família extensa ni dels professionals (Browns et alt., 2000).

Demana ajuda, no estàs sola!!! Baby Blues o Maternitie Blues, normalitzem poder demanar ajuda i donem veu a totes les dones que necessiten ser escoltades 🧡
Dins i fora, omplir i buidar, entrar i sortir, aparèixer i desaparèixer.
✨Procés de construcció i diferenciació de l’altre.✨ Necessito amagar-me i ser trobat.
Jo i tu, ja no som un💚
Una mirada cap a l’infant capaç💚
Quina mirada i quina idea tenim quan parlem de capacitat i autonomia?
Ser autònom és poder conèixer la seva pròpia potencia, voluntat i a la vegada contemplar la presa de decisions responsables. Com acompanyem doncs aquest procés?
.
Per tenir un desenvolupament autònom falta tenir un vincle segur, hem de respondre a les seves necessitats bàsiques (són passos necessaris per poder confiar en mi mateix), el món no em provoca angoixa “ja que tinc una teta plena, uns braços que em sostenen i m’ofereixen una mirada de capacitat cap a mi mateix”. No hem d’anticipar-nos en la resolució dels problemes, cal acompanyar a l’infant en la descobert d’aquests. No cal trobar solucions immediates “necessito paciència, pràctica i estudi” . No hem de forçar moviments ni postures en l’infant que encara no ha assolit per ell mateix “”deixar-me ser i fer sense pressa” .
La conquesta de l’autonomia també implica introduir-me en el món dels límits “límits que em cuiden, em construeixen i que necessito” . Hem de validar i acompanyar les emocions, canalitzem les emocions adultes, respirem i després acompanyem sense jutjar, ajustant-nos i posant paraules. Confiar i confiar molt en les seves pròpies capacitats, deixar els desitjos adults de poder o de pressa, i donar temps per poder construir el seu propi ésser al seu ritme, sense adelantar etapes, sense córrer en la conquesta del cos, donant així el plaer de sentir.

Per tant, nosaltres com adults no ensenyarem a ser autònoms, ens dedicarem a preservar l’espai per a ser infants. Acompanyant, sostenint, transformant mirades i estant presents💚

#movimentijoclliure #psicomotricitat #autonomia #poddr #mirada #construcciódelser #necessitatsreals
El nen que expressa els seus desitjos, pors i emocions… projecta en el joc les seves necessitats amb la finalitat de fer-les assumibles i tolerables, transformant així la seva realitat.
.

Per què en el joc ens agraden les situacions de por ? – En la nostra vida quotidiana tenim moltes situacions on patim por. Aquest sentiment en excés ens desestabilitzarà la funció d’adaptació, i intentarem evitar-ho. Però en un clima de confiança l’infant es sent capaç de jugar amb la por, comprovant així que aquesta no ens destrueix i som nosaltres qui la “guanyem”.
Puc ser un fantasma, un pallasso , un llop, una aranya…. I els guanyo ✨