· Psicomotricitat Relacional Extraescolar
La psicomotricitat és una disciplina que comprèn l’ésser com una globalitat. Per tant, ha de ser una forma d’entendrer les coses que es viuen, que es senten, que s’experimenten i que ens situen en una actitud de disponibilitat que suposa comprensió, respecte i afavoriement del canvi i del desenvolupament de nosaltres mateixos o dels altres.
La psicomotricitat es basa en els següents eixos: el coneixement i la relació del nen amb ell mateix, amb l’altre i amb l’entorn.
La sala de psicomotricitat es converteix en un espai privilegiat per l’expressió del món intern dels infants i ens permet acompanyar-los i entendrer la seva globalitat. Per tant, el treball psicomotriu ajudarà al nen a conèixer el seu propi cos, l’ajudarà a situar-se en l’espai i en el temps, preparant les seves capacitat necessàries per als aprenentatges escolars i relacionar-se amb més seguretat amb els altres i el seu entorn.
Quins són els objectius?
Emocional
Confiança i seguretat Tolerar la frustració Autoestima Vincles afectius
Social
Relació amb els iguals Potenciar la comunicació i el llenguatge Comunicació assertiva Normes i límits entre els altres
Cognitiu
Capacitat d’organitzar i planificar Processos d’atenció Elaborar plans i solucions
Motriu
Millorar el to muscular Coordinació i equilibri Esquema corporal
Qui pot fer psicomotricitat relacional extraescolar ?
Extrascolars a partir dels 3 anys fins als 8 anys.
Tots els infants poden beneficiar-se dels grups extraescolars, no fa falta tenir cap diagnòstic concret. Aquells infants que els agrada el moviment, que són pura energia, que necessiten descarregar o aquells que volen provar coses noves. Aquells infants que els costa la relació directa amb el grup, que són més inhibits… tots podeu gaudir de la psico!
Els grups són de màxim 6-7 infants.
Oferima als infants un espai segur on l’entorn preparat els ajudarà en l’exploració i l’expressió de la seva pròpia creativitat. El seu desig serà el motor dels seus aprenentatges. Ells seran els protagonistes dels seus actes.
Gràcies al desig intern del nen, aquest investeix l’espai segons les seves necessitats i segons el moment evolutiu en el qual es troba. El psicomotricista acompanya en aquesta descoberta, sempre des del respecte, sense jutjar ni censurar. El nen que juga amb plaer, es reassegura de si mateix i pot allunyar-se de les seves tensions físiquies i emocionals. El joc espontani i amb plaer, crea un context de seguretat que afavoreix l’afirmació de la seva existència i permet instal·lar-se en el món dels adults i de la cultura amb identait pròpia.
· Psicomotricitat en Família
Des del primer moment de la vida, cada persona té una pròpia manera de ser, estar i fer en el món. Des del naixement, el nadó començarà a estructurar la seva personalitat, descobrint i a la vegada, conquistant el món que l’envolta. Aquesta conquesta serà defiida pels sentits, les percepcions, emocions, el moviment i els intercanvis amb el medi.
A Psicomotricitat i Llenguatge, El Cau, oferim aquesta mirada respectuosa, que ajudarà a entendre i connectar amb el propi ritme del nostre infant.
Com sé si puc venir a fer psicomotricitat en família?
L’infant que és capaç de viure el plaer d’actuar i el plaer de la transformació interna, començarà a descobrir que posseeix un interior que li permet diferenciar-se de la seva mare i iniciar així el procés de separació i diferenciació.
Aquest procés de diferenciació és fonamental perquè l’infant pigui accedir a la construcció de la seva identitat, així com al procés de vinculació sà amb la seva figura materna.
La sala esdevé un espai íntim on mare i infant viuen aquest procés (B. Acouturier).
La sala ens ajuda a baixar el ritme frenètic del dia a dia i trobar-nos.
A la sala, mitjançat el joc corporal, potenciem la relació i de manera indirecta les nostres funcions comunicatives naturals.
L’adult integra la regla de OEE. Observar el seu llenguatge corporal, les seves accions gestos i/o expressions. Desxifrar els missatges, fa frenar l’impuls “adult”, ens ajuda a reflexionar i apropar.nos des del cos, des de la calma i des del desig de l’infant. Esperar és l’eina més poderosa. Ens permet observar el que realment crida l’atenció al nostre infant. Estarem accessibles a les demandes, cara a cara i corporalment distesos. Deixarem fluir la seva interacció. Escoltar significa prestar atenció a les paraules, sons o actes corporals. Amb la nostra actitud corporal, li farem entendre que allò que ens vol transmetre (encara que no sigui intel·ligible) és valuós i mereixedor de ser escoltat.
· Acompanyament individual i grups d'ajuda amb la Teràpia Psicomotriu
L’acompanyament individual o en petit grup d’ajuda, quan alguna cosa ens preocupa.
Què ens pot preocupar?
- Moviment excessiu
- TDAH
- Baixa tolerància a la frustració
- Rabietes i tendència a conductes agressives
- Nens altament sensibles
- Espectre autista o possible sospita (TEA)
- Trastorns del desenvolupament
- Dificultats en el llenguatge i la comunicació
- Trastorn del desenvolupament del llenguatge
- Dificultats en la relació i les habilitats socials
- Nens molt tímits o molt depenents de l’adult
- Dificultats en la separació i dificultats vinculars
- Situacions familiars complicades
- Adopcions
De vegades, com a pares, apareixen moltes preocupacions.
Podeu demanar ajuda sempre que us sentiu perduts o alguna cosa us preocupi.
Estem al vostre costat per acompanyar-vos.
L'entorn està sempre recordant-nos "encara no parla?" estem molt angoixats...
Boscaini (2002), el cos es considera també un “espai psíquic”, per tant a la sala, el cos s’emprarà com a mediador per afavorir l’expressió de la personalitat, la representació mental de l’experiència i els aprenentatges. Els cos és el lloc on es viu, se sent i existeix la persona.
Per tant, el psicomotricista establirà una relació amb el cos del nen, més enllà de la funcionalitat corporal, ja que ens interessa la construcció de la seva identitat corporal i psíquica.
Acompanyaments en sessió o online
Si teniu alguna consulta, dubte o necessiteu ajuda davant un tema concret, no ho dubteu, estem al costat vostre. A més, actualment, ens endinsem amb les pantalles.
Hem hagut de reinventar-nos i confiar amb la tecnologia, primer continuàvem reticents al canvi, però després de provar-ho, hem vist que les abraçades també, es poden donar també amb les mirades…. i això, ens ha portat a endinsar-nos completament amb els acompanyaments online.
Com ho fem? (en sessió presencial i/o online)
T’oferim un espai de trobada individual on tractem allò que ens preocupa. Intentarem entendre d’on ve, que hi ha darrere i què hi podem fer. Sempre des de la meva mirada de respecte i creant un espai de no judici.
Sabem que la teoria ens pot ajudar, però finalment, només sereu vosaltres els ma-pares, els que podeu fer el que sentiu que és el millor per a vosaltres i per als vostres fillxs.
· Mètode d'intervenció Natural del llenguatge
(Model centrat en la família)
Online o al centre
Revisem:
– Quina etapa i/o moment comunicatiu està el nostre infant (mitjançant vídeos o sessions presencials) – Entenem el paper dels adultxs
-Parlem de les estratègies que ja utilitzeu i n’aprenem de noves, per tal de fomentem la intenció comunicativa i els intercanvis comunicatius amb el nostre infant
– Aprenem la regla d’or (Observar, Esperar i Escoltar) i la intentem dur a terme en diferents context dintre la llar (rutines, durant el joc, els contes…)
– Parlem de quins estils comunicatius tenim els adultxs, intentem canviar l’enfocament i la mirada sobre aquests (apareixen sermons, molts “noes”, adoctrinament, profecies, ordres, comparacions, qualificatius, crits…) millorant així la nostra connexió
Estic aquí al teu costat, t'escolto, t'ajudo!
